Recobrament i procediments concursals

El dret francès de les empreses en dificultat (llibre VI del Code de commerce) està construït sobre una única línia divisòria: la cessation des paiements, és a dir la impossibilitat de fer front al passiu exigible amb l'actiu disponible (art. L. 631-1 C. com.).

Mentre no hi hagi arribat, disposa d'eines confidencials i manté el control. Un cop consumada, té quaranta-cinc diesper declarar-la (art. L. 631-4 i L. 640-4 C. com.), llevat que demani l'obertura d'una conciliationdins d'aquest mateix termini. Deixar passar aquest termini no és una formalitat oblidada: és un dels retrets que alimenten després les accions contra l'administrador.

Mandat ad hoc i conciliation

Dos procediments amistosos, tots dos confidencials, tots dos a iniciativa seva.

• El mandat ad hoc(art. L. 611-3 C. com.): un mandatari designat pel president del tribunal l'ajuda a renegociar amb els seus principals creditors. Sense durada legal, sense publicitat, sense cap desapoderament.
• La conciliation— la conciliació preconcursal francesa — (art. L. 611-4 i s. C. com.): oberta fins i tot si es troba en cessation des paiements des de fa quaranta-cinc dies com a màxim. La seva durada no excedeix els quatre mesos, prorrogables sense superar els cinc mesos en total (art. L. 611-6 C. com.). Un acord homologat pot fer que els diners nous aportats gaudeixin d'un privilegi (art. L. 611-11 C. com.).

És el moment en què encara es poden triar els interlocutors. És també aquell en què els administradors esperen més, perquè demanar l'obertura d'un mandat ad hoc s'assembla a una confessió. No ho és: no es publica res.

Sauvegarde, redressement, liquidation: què distingeix els tres procediments concursals francesos

Els tres procediments comparteixen dos efectes immediats, i són ells els que fan respirar l'empresa: la suspensió de les accions individuals dels creditors (art. L. 622-21 C. com.) i la prohibició de pagar els crèdits anteriors (art. L. 622-7 C. com.).

L'última línia de la taula és la que decideix més sovint. Un administrador que ha avalat les línies de crèdit bancàries de la seva societat no té el mateix interès segons el procediment que s'obri — i aquesta diferència es perd tan bon punt la cessation des paiements és un fet, ja que aleshores la sauvegarde deixa d'estar disponible.

Des de l'ordonnancen° 2021-1193, de 15 de setembre de 2021, que transposa la Directiva (UE) 2019/1023, de 20 de juny de 2019, l'adopció dels plans pot passar per classes de parts afectades: la negociació amb els creditors ja no es fa en els mateixos termes, i això es prepara abans de la vista, no pas durant.

Si es troba en aquest punt, el termini de quaranta-cinc dies ja corre. Una primera conversa serveix, abans que res, per situar la seva data de cessation des paiements — parlem-ne.

La resolució d'obertura desapodera l'administrador de la gestió del seu patrimoni en favor del liquidador, que realitza els actius i reparteix el preu. Es publica — i és aquesta publicació al BODACC, el butlletí oficial francès d'anuncis civils i mercantils, la que fa córrer la major part dels terminis que vénen després.

Comunicar i defensar el crèdit

Si vostè és creditor, el seu crèdit només existeix dins del procediment si el comunica (art. L. 622-24 C. com.).

• El termini és de dos mesosa comptar de la publicació de la resolució d'obertura al BODACC (art. R. 622-24 C. com.), ampliat a quatre mesos per als creditors domiciliats fora de la França metropolitana.
• Si és titular d'una garantia publicada o d'un contracte publicat, l'han d'advertir personalment, i el termini no comença a córrer fins a aquesta notificació.
• El termini perdut no sempre està perdut: la rehabilitació del termini caducat (relevé de forclusion) es demana dins dels sis mesos següents a la publicació (art. L. 622-26 C. com.), amb la càrrega de demostrar que l'incompliment no li és imputable.
• Si ha venut un bé amb reserva de domini, la reivindicació obeeix al seu propi termini: tres mesos a comptar de la publicació (art. L. 624-9 C. com.). Evidentment, pressuposa que la clàusula que li'n reserva la propietat s'hagi escrit i acceptat abans de la venda.

Comunicar un crèdit és una operació aparentment administrativa. La seva qualificació — privilegiat, quirografari, anterior o posterior — decideix en realitat què cobrarà, i es discuteix davant el juge-commissaire, el jutge delegat del procediment concursal francès.

Els riscos per a l'administrador

Una liquidació no comporta automàticament cap sanció personal. Tres accions són tanmateix possibles, i es preparen en defensa:

• La responsabilitat per insuficiència d'actiu (art. L. 651-2 C. com.) pressuposa una falta de gestió que hagi contribuït a la insuficiència d'actiu. La simple negligèncian'està expressament exclosa des de la llei francesa n° 2016-1691, de 9 de desembre de 2016: és el primer terreny de defensa.
• La faillite personnelle i la prohibició d'administrar (art. L. 653-1 i s. C. com.) — la inhabilitació personal del dirigent en dret francès — es refereixen a conductes enumerades amb precisió per la llei, no pas al fracàs comercial.
• Els avals i les garanties personalsatorgats als bancs sobreviuen a la liquidació de la societat: molt sovint és aquest el veritable interès patrimonial de l'expedient.

Aquests tres temes toquen directament la responsabilitat de l'administrador, que també tractem aigües amunt, en el moment en què s'escriuen els estatuts i el govern de la societat.

1. Qualificar abans d'actuar. Solvència del deutor o data de cessation des paiements, segons el costat on es trobi. És aquest diagnòstic el que fa que la resta es pugui xifrar.
2. Escriure el calendari.Cada termini d'aquest expedient és legal: dos mesos per comunicar el crèdit, un mes després d'un embargament preventiu, quaranta-cinc dies per declarar la cessation des paiements. Els posem per escrit des de la primera conversa.
3. Un interlocutor únic.L'expedient el porta qui l'ha obert, des de la mise en demeure fins a la vista — és un dels compromisos que ens comprometem a mantenir.
4. Retre comptes. Cada actuació del liquidador o del deutor contrari se li tradueix en una decisió que ha de prendre, no pas en una còpia de document per arxivar.

El recobrament es tracta a quota fixa, anunciada i acceptada abans que surti el primer acte. És la fórmula històrica del despatx, i existeix precisament perquè un creditor no pot assumir despeses el límit de les quals desconeix per recuperar una suma que no té la certesa de tornar a veure.

Els procediments concursals es tracten sota conveni d'honoraris detallat: perímetre, actuacions i modalitats es fixen per escrit, sense cap facturació fora d'aquest marc.

L'import s'anuncia i s'accepta abans que l'encàrrec comenci. Els tres formats que practica el despatx — abonament, quota fixa, conveni — es detallen a la pàgina del despatx.

• Els dos costats de la sala. Defensem creditors i assistim administradors en dificultat. Un creditor necessita saber què farà un deutor ben assessorat; un administrador necessita saber què reclamarà un creditor decidit.
• Una trajectòria verificable.Me Jérôme Pujol va prestar jurament l'any 2000, després d'un màster de l'ESSEC i d'un pas per Gide Loyrette Nouel. Està inscrit als col·legis d'advocats de París i dels Pirineus Orientals, i a la Llista E del col·legi de Barcelona.
• Fonts, no fórmules.Cada afirmació d'aquesta pàgina remet a un article del llibre VI del Code de commerce, del Code de procédure civile o del Code des procédures civiles d'exécution. Els pot comprovar.
• La disponibilitat, perquè el tema és un tema de terminis. Un expedient d'impagament o de cessation des paiements no s'obre d'aquí a tres setmanes.

La resta de la nostra pràctica — societats, contractes, fiscalitat, dades — es presenta amb les nostres altres intervencions en dret dels negocis.

Els procediments concursals es litiguen davant el tribunal del domicili del deutor: és el tribunal de commerce quan aquest és comerciant o artesà, i el tribunal judiciaire— el tribunal ordinari francès — en els altres casos. La geografia de l'expedient no és, doncs, la seva: és la del deutor.

• Des del nostre despatx del 7è districte de París, portem els expedients d'impagaments i de procediments concursals de les empreses de l'Illa de França, també per a creditors establerts en altres llocs el deutor dels quals hi té el domicili.
• Des de Perpinyà, cobrim els Pirineus Orientals i Occitània — un teixit de pimes, de subcontractistes i d'empreses de temporada on l'impagament d'una empresa contractant es propaga de pressa a tota una cadena.
• Els crèdits francoespanyols es tracten a l'altre costat de la frontera tant com des d'aquí: la insolvència transfronterera es regeix pel Reglament (UE) 2015/848, de 20 de maig de 2015, que designa l'òrgan jurisdiccional competent segons el centre d'interessos principals del deutor.

Els expedients també es porten a distància, per videoconferència.